Avui volem dedicar un espai al nostre company i amic Marcel.li, que el dia 22 d'abril ens va deixar. Nosaltres no l'oblidem, al contrari sempre el recordarem en coses com aquestes:
“El Marcel·lí era un bon noi i un bon company. Sempre, quan guanyava el Barça, es ficava la bufanda del Barça”
“Jugaba muy bien a petanca”
“Era un chico enrollado y no le gustaban las bromas”
“Marcel·lí en el carnaval nos miraba a todos en el baile de Mamma mia “
“Recuerdo su simpatía y hacía muchas bromas y era muy buen compañero “
“ Jo me l’estimo molt, penso molt en ell i en la seva familia. Sempre el recordaré estant amb ell a les trobades de “ fe i llum” "
“ El Marcel·lí sempre pujava pel “montacargas”, agafava l’esmorzar de la Montse. Sempredinava a la meva taula i després de dinar deia:
- bufa estic tip! "
“ Marcelino era un buen compañero que siempre lo querré mucho “
“Estoy un poco triste "
“A Marcel·lí le gustaba mucho disfrazarse y también le gustaba ir de colonias "
“Trabajé con el Marcelino en la calle Segre. Íbamos al bar a comer. Tengo muy buenos
recuerdos "
“ Recuerdo cuando estaba de colonias con los compañeros en la piscina, estaba pasándolo muy bien "
“Yo me acuerdo del Marcel·lí en el carnaval. Era simpático"
“Marcel·lí iba disfrazado en carnaval. Iba a la iglesia de la catequesis "
“Treballava molt. Feia canastilles, tornillus i enganxar fotos. "
“Cuando entré a trabajar me presentó a Olga. Marcel·lí llevaba un traje de “Piratas del Caribe " en carnaval. "
“ Marcel·lí era amigo mío"
Aquí et deixem quelcom que segur, estiguis on estiguis t'agradarà:
2 comentaris:
recordo especialment les olimpiades de la foto, eran les últimes en les que participava, varem fer un quants viatges barcelona-lloret, lloret barcelona, però per ell haguéssim anat a la fi del món, per tal de donar-li una bona retirada del món olímpic.
hem fet tot el que ha estat en les nostres mans per fer-li més fàcil les petites retirades que va tenir que anar fent. I ell a la seva manera ens ha fet fàcil la seva despedida.
per suposat ha deixat un buit molt gran a les nostres vides, però hem de tirar endevant com ell feia amb la seva alegria , amb la seva tranquil.litat i amb la seva estimació que ens tenia a tots.
ja se que era un cascarrabias, però era un rondinetes encantador que ens ha ensenyat a viure.
t'estimo marcel.lí.
núria torrebadella
Sóc la mare de la Carolina encara m'hen recordo d'aquells dias que vam pasar un cap de setmana a marina d'or a la trobada que fem cada any vam arribar el diumenga a la nit i el dimecres em truquen que el Marcel.li estaba mort,m'hen recordare de tota la vida d'aquell matí que amb van trucar per dirme que estaba mort,pensaba que m'agafava algu,la Carolina i jo plorant ,jo li digué Carolina no ploris que s'ha anat amb la iaia.Ens en recordarem molt perque eram molt amics perque cada dijous anavam amb ell al bar i a las sardanes.
Publica un comentari a l'entrada